 |
| [de internet] |
“La Helen camina amb una copa de vi a la mà, només una mica
de vermell fosc al fons, la copa gairebé buida.
I la Mona diu:
- D’on l’has tret?
- La copa? –diu la Helen. Porta un abric gruixut de pells de
diferents matisos de marró amb blanc a
les puntes. El porta descordat, amb un vestit jaqueta blau cel a sota. Xarrupa
les últimes gotes de vi i diu-: Del bar. Allà, al costat del bol de taronges i
de l’estatueta de llautó.
I la Mona s’enfonsa totes dues mans entre les rastes
vermelles i negres i s’esprem el capdamunt del cap. Diu:
- Allò és l’altar.-
Assenyala la copa buida i diu.-: T’has begut el meu sacrifici a la Deessa.
La Helen prem la copa buida contra la mà de la Mona i diu:
- Doncs a veure si li portes un altre sacrifici, a la Deessa, i que sigui doble, aquesta
vegada.”
Cançó de bressol,
de Chuck Palahniuk -2002-
Parece una broma, o una locura. Una nana que mata a quien la escucha. Cuatro personajes estrambóticos convertidos en ángeles de la guarda. Y una cruzada a favor de la vida que parece de todo menos eso mismo.
ResponderEliminarVos sos una locura de escritor
ResponderEliminarmuy bueno
Abrazos
Oye, que los textos no los escribo yo.
EliminarSon siempre fragmentos de libros que leo.
Molt llesta la Hellen.
ResponderEliminarPetons i merci.
La Helen és una màquina.
EliminarPetonets.
Me encanta esta "versión" bibliotecaria tuya.
ResponderEliminarBeso.
Muchas gracias guapa!!!
Eliminar